Tot mirant Magritte viatja a Osca

Mentre esperem el transbordador Olot-Osca, l'altaveu anuncia la presència del LaborActori 26 a la XIX Muestra de Teatro Joven de Huesca. La publicitat arriba abans que nosaltres. Però un moment, jóvenes? Ens mirem. Ah sí, som jóvenes.

Arriba el transbordador. El capità Laki comanda la nau. La Dolors diu que no cal fer fila si hi ha foc. Foc? El busquem i no el trobem.

Enfilats, sumem. 1+1 fan 2 o 3. Som 11 amb maletes per 22, una taula i un penjador. Hi cabrem?

I sí, cadascú troba el seu lloc. Sort del remolc teledirigit. Un moment, no tenim cadires!!

Com seria una funció sense cadires? I en què parlen? Ho hem de d'assajar hom hem d'assajar però ara no podem estem a punt de sortir. Un moment, un moment. Això ja ho vam fer. El dia abans de sortir ens vam trobar per fer un passe en castellà. La Carbonera estava pelada, no hi havia ni focus, ni fons negre, ni moqueta, però mira tu por dónde el pase salió bien y de paso practicamos parlar en castellano, que como somos d'Olot se nos da la mar de bien. Sona una sirena. Tornem al present. El transbordador s'enlaire.

3 hores de viatge. De camí una performance de grup, intercanvi de regals, parem a sopar mentre es pon el sol, mig camí, es fa de nit, ja hi som: Osca, Uesca. Aterrem davant l'hostal san Marcos i com si ens fessin una foto somriem a San Lorenzo, i a Gustavo King.

*Fill de Orencio y Paciencia, San Lorenzo és el patró de Uesca.
*Gustavo és el nom amb el que no sé qui del grup va batejar al conserge que ens va rebre a l'hostal.

Continuarà...