10 d’abr. 2012

L'ull que mira


Quan les coses no són el que semblen cal fer una altra mirada.
Menys és més i ara és tot.
Despullar-se d'un mateix i vestir-se conscientment.

Em venen a la memòria una sèrie de poemes que vaig escriure fa uns anys. Obro el calaix de les creacions efímeres (poemes, imatges, collages, projectes, postals) i en recupero un escrit en castellà, la meva llengua paterna.

VIAJAR
Tener manos en los pies y modelar el caminar.
Y zapatos de colores y pinceles pantalones.
Y encontrarse con un pez
que te invita a merendar.


Quan les coses no són el que semblen em poso unes ulleres de busa i ballo. Tot i l'ull que mira, les coses són.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari