Ja no fem Titelles amb Música en viu. L'experiència ha sigut curta, tan curta que sembla que hagi sigut un somni.Després dels esforços, dels assajos, de les fotos i de l'estrena, zas, un cop del destí ha fet que la balança s'equilibrés sense tornada cap a la dissolució de la parella artística. He passat de l'enfado, la preocupació i la impotència, a la restauració de l'equilibri intern. Quin remei. Encara tinc esquerdes, així que com si fos un titella passo pel taller a rebre una mica de pasta de fusta i pintura. En uns dies estaré com nova.
Tots els entrebancs s'haurien de poder mirar com a oportunitats de nous camins, encara que des de l'actual punt de vista sigui difícil de llegir-les. Així que amb calma, molta calma, faré honor al meu primer cognom i participaré al TOTal Experience del TOT Festival, sola.
- Auuuuuuuuuuuu, diu el llovet del segon cognom. - Auuuuuuuu, vinga que te'n sortiràs. L'escolto i me'l crec, que el llop, encara que sigui jove, és un animal savi.
Sola, però amb un bon Llobetó a les espatlles.
ResponEliminaEndevant que tu pots!!
Cassandra, filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia. Germana d'Helen (home) i de Paris. Es quedà adormida al temple d'Apol·lo i les serps sagrades de l'altar del déu van llepar-li les orelles, concedint-li així el dò de la profecia.
ResponEliminaEndavant que jo puc és el que veus. Gràcies Cassandra, ho sé i hi confiaré. El Llovet però, que va en v baixa, com el savi, no el porto a les espatlles sinó que campa lliure, valent i atent al meu costat. Et deu haver confós alguna branca del camí que ha deixat caure el fullam.
A no ser que ja hagis vist el qui serà el meu fill, que no es dirà de sola, sinó llovet. I que tot i que encara no és amb nosaltres ja té ganes de ser aquí. Segur que s'enfilarà a les espatlles per veure't venir, i corrents vindrà a fer-te un petó que l'àvia ja és aquí.
Una abraçada
No, no m'ha confós cap branca caiguda en el cami. Es que en somnis m'he trobat al petit llobetó saltant i ballant pel bosc encantat.
ResponEliminaHelena de les marionetes. Vols la música en viu?
ResponEliminaNo et preocupis, nosaltres vindrem i cantarem.
Recorda que no ets tu qui tria els titelles, son ells els qui t'han triat a tu... i no estaràs mai sola.
ResponEliminaLluís!! Què maco aquest missatge, i quanta saviesa i raó. Gràcies.
ResponEliminaÉs ben cert, són ells qui ens trien i ara sé que seguiré acompanyada. Per un moment me'n havia oblidat.
Has vist el missatge que et vaig enviar al facebook? El de les entrades.
Maquíssima la foto del vostre perfil.
Una abraçada