Ander Lanas té una petita productora, o és gran? No ho sé, de fet no sé res de l'Ander tret que és el noi que va enregistrar les diverses actuacions de la Mostra de Titelles Dones i Mans, a Barcelona. Va ser allí on vam coincidir. Dies més tard el trucava com si ja ens coneguéssim de tota la vida, per veure si em podia fer arribar les imatges que havia gravat, i heus aquí la sorpresa de la seva generositat i el primer susto de veure'm en vídeo.
Els que em coneixeu sabeu que a vegades sóc molt crítica amb la meva feina, però avui he decidit de no ser-ho. Veig coses per solucionar, millorar i polir, però callo la boqueta i miro la gravació amb bons ulls. He decidit construir i per fer-ho haig de veure la part positiva de tot.
Aprofito el post per donar les gràcies a l'Ander i saludar a les Dones i Mans i als barrets de la Judit.
Uff això de tornar a tenir els barrets a casa és un vici... Aquests dies m'ha donat per fer-los fer petites escenes on tenen converses d'època bastant frikis... jajaja!!!
ResponEliminaDesprés d'haver vist el video un parell de vegades dir que el cinturó verd a mi no em molesta.
Em sembla que rígides hi estàvem totes.
També dir que m'agrada més el final que té ara que el del video.
En conjunt m'agrada, però continuo dient que el Cocorico és molt millor veure'l en directe, tot i que en video ja enganxa i, si un quan veu un espectacle en format video és capaç d'entrar-hi, quan el veu en directe, parlant clar, flipa. Això, si més no, és el que em pasa a mi. Cada vegada que el veig em sorprèn més i més, i m'agrada més i més, i m'enganxa més i més. I més i més.
Per això, recomano veure'l en directe perquè és GENIAL!
Crec que al final acabaré fent una tesi doctoral del Cocorico... jajaja!!!
Uff quin rollo he deixat anar... no ho puc evitar, sóc de lletres jajaja!!!
Una abraçada!
El Cocorico em té el cor robat!
ResponEliminaPetons nadalencs