L'Ihm és un titella híbrid que vaig fabricar l'any 2002, al taller que tenia a la casa familiar del carrer dels Bous de Verges. Es manipula entre 2 o 3 persones; té un cap de pasta de fusta amb una vareta per manipular-lo i un llistó prim que li fa d'espatlles. El cos és la tela, les mans són uns guants que porten els manipuladors, i no té peus. Ben manipulat és molt efectiu.Feia un número d'equilibris de barra a Circo Bobo, un espectacle de curta vida que vam crear amb Ade Laszeta. I un matí el vaig subhastar en un acte de confiança amb la meva capacitat de producció i creació, en un curs de creixement personal que vaig fer l'any 2003. Se'l va endur en Jose, un home de mitjana edat amb maneres de follet que viu, o vivia a Granada. Sé que va estar exposat molt de temps al seu restaurant, però fa anys que no en tinc notícies i no sé com deuen estar.
Aquell gest de subhastar-lo em va donar confiança, seguretat i pràctiques de desapego, de no aferrar-me, de deixar anar, i durant un parell d'anys els meus ingressos es van nodrir amb la fabricació de titelles per encàrrec. No en vaig fabricar gaires, però me'ls van pagar molt bé. D'aquella època en guardo un bon record, vaig aprendre moltes coses, com per exemple: que no m'agrada fabricar titelles per encàrrec (!!). Ni la meva capacitat de producció, ni la creativitat, ni la seguretat, ni el desapego hi tenien res a veure; només és que em vaig adonar que els titelles estan fets per moure's, per ser animats, per comunicar i per explicar històries al públic. D'objectes decoratius n'hi ha de molts tipus, però està clar que per mi, un titella, no és un d'ells.
Vaig haver de viure-ho per adonar-me'n. Em vaig centrar de nou en els espectacles i les classes, i el cert és que em vaig treure un pes que no sabia que duia, de sobre. A la subhasta va ser l'objecte per el que més puges van haver-hi. No recordo a quan va sortir ni què me'n van donar, però sí sé que es va triplicar el preu inicial.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina(Ui sese voler he esborrat el comentari que havia deixat abans, sort que l'he copiat per si de cas em passava això, jajaja!)
ResponEliminaQuina gran veritat el que dius dels titelles. Si vols tenir un titella exposat per penjar-lo en una paret perquè tothom se'l miri i et digui "Oh que bonic!" més val comprar-se una figureta decorativa que fa el mateix servei.
Si a un titella no li dones vida per a què el vols? Després de veure'l respirar, caminar, moure's i fer tot el que hagi de fer el titella és quan toca dir "Oh que bonic!", però el millor no és la lloança cap al titella, sinó el que has sentit quan li has donat vida i el que ha rebut la gent després de veure'l en acció. I si que està bé tenir-lo en algun lloc on la gent el pugui veure mentre no l'estàs manipulant, però tenir-lo per no fer-lo servir és com tenir un llibre a la prestatgeria de casa com a objecte decoratiu, una tonteria.
Tinc dues marionetes que de nit es despertan i ballen i canten per tota la casa. Tenen màgia i m'acompanyen en els meus moments de solitud.
ResponElimina