La traïció de les imatges, 1928-1929
A finals d'agost de 2009, el Teatre Principal d'Olot em va convidar a dirigir el LaborActori 26 amb una proposta de Teatre d'Objectes. Quan em van trucar jo estava a l'última fase de l'aventura mallorquina. Estava cansada, avorrida, plovia, ja no sabia on anar, i no deixava de preguntar-me què hi feia encara a l'illa. Aquella trucada em va animar. En una setmana em vaig posar les piles i vaig redactar un projecte inspirant-me en 4 obres de Magritte. Van aprovar la proposta, vaig tornar a la península i al novembre d'aquell mateix any ens vam posar a treballar.
L'imperi de les llums, 1954
L'obra de Magritte desafia la percepció que tenim de la realitat i convida a la reflexió. Magritte juxtaposa imatges, objectes i paraules per crear un univers on l'invisible es fa visible. Què és doncs la realitat?
La recerca de les realitats adjacents que hi ha en un objecte en funció de la seva manipulació i ús escènic, té alguna cosa del surrealisme de Magritte.
La recerca de les realitats adjacents que hi ha en un objecte en funció de la seva manipulació i ús escènic, té alguna cosa del surrealisme de Magritte.
Els valors personals, 1951-1952
Després de 2 mesos d'introducció al gènere titeller, a finals d'any varem fer una mostra a l'Estil Literari Lliure del Núria. Des de gener de 2010 hem estat investigant, jugant, experimentant i creant de manera col·lectiva l'espectacle que estrenem el 20 de maig al Teatre de la ciutat.
Les 9 persones que formen part del projecte s'han entregat totalment a la proposta. Gràcies. Cada dilluns i dimecres ens hem trobat a la Carbonera del Teatre i hem allargat les nits amb infusions, pastissos, cava i creativitat, molta creativitat. Tinc l'horari totalment girat. Els assajos comencen a les 9 del vespre i acaben a les 12 però mai, mai són les 12. Se'ns fan la una, les dues, inclús algun dia les tres i quarts de quatre. Des d'Olot fins a Sant Iscle hi ha una hora en cotxe, així que ja us podeu imaginar que quan l'alosa canta jo vaig a dormir.
Les 9 persones que formen part del projecte s'han entregat totalment a la proposta. Gràcies. Cada dilluns i dimecres ens hem trobat a la Carbonera del Teatre i hem allargat les nits amb infusions, pastissos, cava i creativitat, molta creativitat. Tinc l'horari totalment girat. Els assajos comencen a les 9 del vespre i acaben a les 12 però mai, mai són les 12. Se'ns fan la una, les dues, inclús algun dia les tres i quarts de quatre. Des d'Olot fins a Sant Iscle hi ha una hora en cotxe, així que ja us podeu imaginar que quan l'alosa canta jo vaig a dormir.
Golconde, 1953
en el balcó, després de la primera i única nit d'amor, Julieta sent l'alosa cantar i demana a Romeo que marxi abans que arribi l'alba
ResponElimina